OLORS

 

He obert la finestra,

a fora un festival d'estrelles

de vents, de remors.

He sentit bordar els gossos,

caminar mil ànimes per l'herba,

mil ocells descansant als fils

i a l'ensumar

he sentit

l'olor de

la teva

pell.

LA LLEI DE LA GRAVETAT

 

M’he bressolat en els teus ulls,

que com dues gotes d’aigua

han beneït les busques del temps.

Aquell temps que se’ns esmuny

com la sorra del vell rellotge

entre les vores del vell sofà.

M’he bressolat com quan era infant

i em gronxava del gronxador del parc

i somniava arribar amb els peus

a la lluna i les estrelles llunyanes.

M’he bressolat com mai dins teu,

sobre teu, al costat teu, amb tu...

M’he bressolat com si no existís

aquella llei tan absurda de la gravetat.

SEMÀFOR

 

El vermell semblava no esvair-se mai

i els segons es feien eterns, inacabables.

El taronja va obrir totes les il·lusions,

dibuixant en l’horitzó un cos lasciu i preciós.

Amb el verd, esclatà la vida amb purpurina

i els seus peus van córrer en l’asfalt calent

cap al  cos que l’esperava nu i ardent

CABELL

 

EL CABELL

Es va endur de l’abraçada

l’olor, la sensació humida dels llavis,

el contacte subtil dels seus pits,

l’escalfor impagable del seu bes

i tota la sensació de benestar

que acompanya el seu ser.

En el trajecte de tornada

penjava del seu pit un cabell seu

llarg, morè, enfiladís i fràgil,

talment semblava la prolongació

de l’instant màgic de l’abraç.

Penjava del seu pit, com flor d’estiu,

com bri d’herba primaveral,

com fulla seca fosca i tardorenca,

com volva de neu hivernal.

Va decidir deixar-la caure

enlloc d’empresonar-la a la butxaca

com un bri de llibertat, com ella mateixa.

TORNO

 

Torno, com tornen totes les onades

que besen la meva estimada Zumaia.

Torno suau com la platja de Santiago,

o dur i violent com l’enyorada Itzurun.

Sempre torno com les putes gavines

que venen tant sols a rampinyar,

les rates de mar els hi diuen amb certesa.

Torno i tornaré, tossut i equivocat,

és en l’error on al final rau la veritat,

la més falsa de les veritats verdaderes.

Torno i em nodreixo del Cantàbric

que dia a dia, dona llissons de saber estar

a la traïdora i cruel Mediterrània.

SENTITS II

 

OÏDA

Et sento fins i tot en el silenci,

un crit eixordador que m’ennuvola l’enteniment i la raó.

Et sento fins i tot quan la boira espessa dels matins,

s’emporta la teva imatge núvols enllà.

OLFACTE

T’ensumo enmig de tots els perfums de la perfumeria,

no és olor de colònia, és la teva pell.

T’ensumo, encara que no hi siguis a la botiga.

VISTA

Et veig, et veig a tothora,

malgrat les cataractes, l’estigmatisme,

malgrat la miopia, malgrat aquella lletra

entremaliada i borrosa que m’assenyala

l’optometrista de bata blanca i ulleres,

et veig, encara que no hi siguis.

GUST

A l’hora dels postres, al restaurant,

aquell gelat de fruita irreconeixible,

m’ha recordat el gust de la teva pell,

dolça com la canya dolça del sucre.

M’he tornat més diabètic del que sóc.

TACTE

Avui, dia de mercat

m’he aturat a la parada de la gitana

que crida i que ven teles i teixits.

He acaronat una a una, totes les peces

que lluïen i engalanaven la parada.

Cap d’elles era tant fina com la teva pell.