MORT

He vist des de la finestra
la silueta de la mort
retallada sobre els cirerers.
Mirava la terrassa com batien
nerviosament els llençols estesos
jugant amb la tramuntana.
He quedat meravellat dels seus ulls
del tot negres, seductors i glaçats,
i de la manera de mirar-me
com convidant-me a marxar amb ella.
Aleshores, li he parlat de tu,
de la teva escalfor, del teu somrís,
de les teves infinites ganes de viure,
de les meves infinites ganes d’abraçar-te...

M’ha mirat decidida
i com un esperit enrabiat
ha volat per sobre el meu teulat.
Poc després, l’he vist marxar camí enllà
carregada amb el meu veí a les esquenes.