28.6.10

LA BRUIXA DELS ÀNGELS

En el silenci de la sala
em vaig acostar a la bruixa
que parlava dels àngels.
Em va agafar de les mans
i em va parlar amb veu suau
de la mare natura i els esperits,
dels punts de llum i els colors de l’aura,
que no existia el jo, sinó el nosaltres.
Em deia que estava allí per a servir-me,
i que m’estimava profundament.
L’escoltava a ulls clucs hipnotitzat.
Finalment em va dir que els diners
no eren res, no eren el fi, sinó els mitjans...

Aleshores em va deixar anar les mans,
em va abraçar com feia temps que no ho feia ningú...

I em va cobrar vint euros...

LA NIT

Em fascina la dama negre que em trastorna els sentits,
silenci, grills, cançons de taverna que venen de lluny
la nit amics, la nit, vella amiga indispensable
que et fa de còmplice i de delatora a la vegada
que t’alça en braços i et deixa caure si a ella li ve de gust,
que t’emborratxa i et tortura i et fa salvatge,
la nit amics, la punyetera nit que t’embriaga.
Se senten de lluny els petards i el crepitar de les fogueres,
sento l’olor de la coca i el soroll de l’ampolla de cava
i m’estiro a veure les estrelles, és la calorosa nit de sant Joan
que de puntetes ens anuncia l’arribada de l’estiu.
La nit amics, la excitant nit més curta de l’any.
I de sobte el silenci que et deixa inert als llençols,
tant sols el lladruc d’un gos fascinat per la lluna plena.
I tot es torna poesia senzilla als teus ulls al•lucinats
i entres sense adonar-te al mon dels somnis de nit
que et fan volar i t’allunyen de crisis i desastres,
la vida es modela al teu gust amb escenes delicioses
protegides per la fragilitat seductora de la nit.
La nit amics, la nit, una caixeta de tresors infinits.

25.6.10

OVIDI....

DESTIL·LES NUESA


Destil•les nuesa
quan em mires amb ulls de desig,
quan obres les mans per acaronar-me,
o em parles amb mots suaus i calents.
Destil•les nuesa en cada imatge regalada,
nuesa madura, nuesa atractiva, contundent,
i et fas protagonista dels meus somnis humits,
o reina implacable de tots els instants plaents.
Aleshores, destil•les encara més nuesa,
quan en tancar els ulls per dormir
te m’escapes entre somnis enjogassada,
corrent nua pel jardí, i ballant a la llum
de la teva lluna plena, plena de desig.

15.6.10

MIRES LA FINESTRA

Mires la finestra
i davant, els llibres.
Les gotes mullen el vidre entel·lat
pel propi alé de l'enyorament.
Mires la finestra
i el mon et sembla un joc emboirat,
un laberint calidoscòpic ple de trampes.
Plou davant el vidre
i et sents mullada per dins,
i entre les dents de manera incomprensible
se t'escapa un somriure que no entens,
un acte trampos provocat pel propi cos.
Un instant en que la vida et sembla diferent,
millor, plena de llums, on s'apareixen uns ulls
que et fan somniar, que et fan arrapar
a una serie de vivències complicades
enganyoses,i a voltes terriblement absurdes.
Mires la finestra i de sobte, ha parat de ploure.