Com un mascaró de proa
d’un vaixell antic i en desús
defensen les seves lletres.
Com un cementiri de cuirs,
de lloms, de mots i tinta
observen pacientment
els clients que passegen
per un espai mig sagrat,
simplement perquè toca.
Pel senzill fet de sortir
marcat en roig intens
en un pamflet comercial
de rutes turístiques.
Contemplen embadalits
com centúries de turistes
que mai han tocat un llibre,
es fotografien perversament
per on un suposat Harry Potter
hi va posar els peus i la fantasia.
En tancar les portes de la llibreria Lello
els escriptors riuen, ploren i discuteixen
per l’espectacle dantesc i surrealista.