28.6.11

DESPENTINAT -peça d'Eudald De Juana-

Es despentina el Déu poderós
quan el vent li remou la testa,
alça el cap, però, orgullós
obre els ulls, infla els pulmons
per afegir-se a la gran festa.
Darrera seu núvols i estels
lluiten per embellir el paisatge
ell ni els mira, en prescindeix
intentant projectar lluny
l’empenta del seu coratge.
Que cap vent de malaurança
torci el timó dels teus actes.

27.6.11

AMB LA MA NUA -peça d'Eudald De Juana-


Amb la ma nua i bruta
intentava atrapar els somnis.
Volia ser un gegant
davant la il•lusió òptica.
Em creia capaç de fer-ho meu.
Somniava atrapar el castell
assolat pel vent de tramuntana
i modelar-lo al meu gust
transformant les pedres roges
en el dòcil fang que esclavitza
el meus pensaments desbocats.
Amb la ma nua i bruta
i perdut del tot pel mon oníric
somniava refer la natura poderosa
en poderosos motius per seguir estimant-la.

25.6.11

CARGOL DE MAR -peça d'Eudald De Juana-


Et cargolaves dins el teu jo
per entendre’t i fugir de tu mateix.
En una closca de pedres llises
t’enrocaves i paraves l’orella
per sentir el so del cargol de mar
en el que t’havies convertit.
Aquell so cadenciós d’anar i venir
d’onades plàcides de mar tranquil.
Als pocs segons, mentre esperaves
l’espectacle únic de la posta de sol,
vas adormir-te tranquil•lament sobre l’arena
deixant que els somnis et segrestessin,
i que el mar fes de tu un ostatge més,
el darrer presoner del dia que finia.

20.6.11

SENSIBILITAT, SI US PLAU

Fa falta que la gent sensible es tregui la careta, abandoni la vergonya de ser-ho, perquè faran falta..

Estem mancats de sensibilitat, i la situació ens porta a ser individualistes i cafres. A més estem rodejats de gent insensible, de gent que manipula els sentiments i ens porta, sense adorar-nos a una grisor preocupant.

Els polítics ens volen insensibles, juguen amb els nostres sentiments i les nostres idees, amb les nostres il·lusions i les nostres creences. Ens donen la raó gent que mana i això és preocupant, quan el que demanes és sensibilitat i coherència. Ells que poden canviar les coses, ens “animen” a protestar. Avui, tota una ministra dels exercits diu que s’ha d’escoltar a la gent que protesta...increïble!!! fes-ho tu, monada, tu tens poder, explica-ho a qui tu saps, no ens passis la pilota a nosaltres.

L’altre dia, un altre “sensible” com és en Camps, deia entusiasmat: Cuando gane el señor Rajoy, nos lo vamos a pasar en grande!!! quina por... Que vol dir senyor Camps, “nos lo vamos a pasar en grande? Podran seguir vostès manipulant, robant, intimidant, sense que ningú els emprenyi? Perquè aturar-los els peus seria demanar molt, i el que hi ha ara estan amoïnats per altres coses...

Farà falta sensibilitat amics, sensibilitat i coratge, que la cosa esta molt crua, i com deia el cantant...Ells són aquí entre nosaltres amb la feblesa dels incerts, i en la feblesa esmolen dagues, i amb la feblesa els fem valents...

15.6.11

VOL -peça d'Eudald De Juana-

Un cop més,
saltaves al buit sense xarxa.
Deixaves volar tots els somnis
i et capbussaves a l'infinit.
Xisclaves tant,
com et permetien els pulmons.
i et senties immensament poderós
en el teu vol sense límit imaginable.

EMPENYER -peça d'Eudald De Juana-

Completament nu
somniaves empènyer el mon.
Posaves tots els muscles al servei,
tensaves tendons i articulacions.
No creies en la teoria del seny,
això ara esdevenia missatge de covards.
Havia arribat l’hora de la força,
de l’empenta, del caràcter, de la rauxa.
Completament nu,
empenyies decidit, cap al no-res
tots els teus somnis i esperances,
mentre el sol, et torrava la pell
i et feia bullir les idees.

L'OLOR

Encara sento la teva olor de colònia dolça,
de vegades encara la sento al meu voltant
i aleshores tanco els ulls i tant sols ensumo
deixant córrer ben a prop un espai de màgia.
Tant sols la olor em transporta a instants plaents,
a passejades per carrers humits i mans llaçades,
l’aroma m’entela els ulls transformats per un instant
en paper de ceba transparent de cinema de joguina,
on els actors, que som tu i jo, es mouen sense gravetat
amb cossos nus, o caminen pausadament sota la pluja
saltant bassals, o simplement amagats sota el paraigües.
En algun racó remot i amagat del meu cervell,
conservo l’olor afruitat de la teva dolça colònia
que em punxa com una daga esmolada d’argent
i em retorna una i altra vegada als teus braços càlids,
on voldria acotxar-me i dormir plàcidament com un nadó
mentre tu em taral•leges una bonica cançó de bressol.

14.6.11

UN LUXE DE CRIATURES

Com petits dimonis,
m’esborronen i em fascinen,
m’atropellen i acaronen,
m’espanten i em captiven.

Com perillosos diables,
em cremen i m’acaricien,
m’abandonen i no em deixen,
em trasbalsen i em sublimen.

Com criatures satàniques,
em critiquen i em comprenen,
em maltracten, també em mimen
em torturen i m’estimen.

Un luxe de criatures.

8.6.11

NATURA -fotografia d'Albert Cuevas-

Al mig del fullatge un raig de sol
que creua les branques desordenades.
I a sota, el nen que mira i imagina,
entre els verds, els marrons i els grocs
i intenta amb els papers i les ceres
repetir, el que és absolutament irrepetible.
Esquinça un a un els intents de dibuix
i a la fi, s’adona que res pot ser tant real
com la mateixa realitat de la natura.
Aleshores, obre els ulls com a plats
i s’abandona a la imaginació més folla.
En pocs instants el insolent paper blanc
s’omple de gargots i colors estrambòtics.
En acabat, una llàgrima fugissera
li mulla els ulls, les galtes, i el paper.
Sense immutar-se, convençut, decideix
que la pluja ha envaït el seu espai.

7.6.11

EUDALD -peça d'Eudald De Juana-

Dibuixes un mon de tenebres
sota el teu somriure alegre i franc,
modeles el fang amb les mans tendres
d’aquell que te pressa per aprendre.
Tens dins el cap una alenada jove
de dolçor, d’imaginació i de fantasia,
que bonic ha de ser capbussar-se
un instant entre els teus somnis,
convertir-se en la ceràmica que modeles
acoblar-se com paparra al teu talent.
Segueix creant petit aprenent de déu
que el mon que imagines i crees
ens ho fa tot més fascinant, molt més plaent.

6.6.11

MAREA


Espero que baixi la marea
per contemplar el teu cos nu de sirena.
L’aigua del cantàbric es retira
de manera quasi imperceptible
canviant el paisatge deliciós,
i el teu cos va agafant forma
les espatlles, els pits, les cuixes.
Sorgeixen les no-res les petxines
les estrelles de mar i les roques
i tu sobre un cavallet marí cavalques
remuntant la sorra estriada i les algues.
Amb els ulls plens de salnitre
deixo que marxis com els somnis.
Instants després contemplo el sol ponent
horitzó enllà vers el infinit
i tot esdevé com un miratge
des de la sorra de la platja.
Marxes com els somnis i la nit m’abraça
bressolant-me com un nadó ploraner.

1.6.11

AL MEU PAÍS


Al meu país, quan fa vent,
els arbres dansen melodies mediterrànies,
i s’espolsen les ginestes i argelagues.

Al meu país, quan fa vent,
tremolen i espeteguen les finestres,
repiquen i es parteixen les persianes.

Al meu país quan fa vent,
canvien i embogeixen les persones,
les orenetes i gavines volen tortes.

Al meu país, quan fa vent,
se'ls aixequen a les noies les faldilles,
els ventila l'entrecuix mentre caminen.

Al meu país, quan fa vent
el foc esdevé un ser salvatge
destruint brutalment el bell paisatge.

Al meu país, quan fa vent,
a Ordis surt algú amb una vareta
a dirigir la simfonia violenta

Al meu país, quan fa vent,
els amants fan l’amor a les palpentes,
mentre dansen i tremolen les espelmes.

Al meu país, quan fa vent,
se m’apareixen a mi tots els fantasmes,
saltant a tentines les teulades.

Al meu país, quan fa vent...