18.1.22

LLAPIS

 


He deixat el llapis endreçat

al calaix dels mals endreços,

allí on guardo el yoyó, les bales,

els botons i el cotxe teledirigit,

lluny ja de la meva infantesa,

d’aquells moments de nostàlgia.

No vull formar part d’aquesta tribu

d’aquesta colla d’erudits enllepissats

que viuen permanentment en un pòdium

amb una base feta tan sols de fang.

He mal guardat l’estimat llapis

que m’ajudava a passar els mals moments,

i em servia de diadema en dies feliços.

Ara és ja com l’unicorn d’en Silvio,

perdut en un immens tsunami de sentiments.

Potser, l’absurditat em portarà

un dia, qui sap, si a rebuscar-lo,

sóc així d’incongruent i de poc fiar.

Confio però, en la meva capacitat enorme,

brutalment enorme de desordenar-ho tot,

i que el petit llapis, reposi eternament

en la foscor més recòndita d’aquell calaix,

on hi guardo els records que no vull tornar a veure.



16.1.22

CATANA

 

I ara per fi,

renego de tot el que he escrit.

Recullo del terra la daga,

aquella oblidada, i tallo un a un

tots els mots, com el diamant talla el vidre,

d’una manera neta, quasi quirúrgica.

Tot seguit, llenço la daga i la canvio

per una fulla molt més contundent,

i em declaro a mi mateix culpable,

i em sentencio amb la pena de mort.

Que difícil és executar-se un mateix

i tallar-se el coll amb una catana.


JOC DE CARTES



Juguem si vols a aquest joc de cartes

on manen els reis i els garrots,

les espases i els maleïts diners

en forma d’ors lluents i goluts.

On cada pas és una declaració de guerra,

on tot acaba quan s’ajunten a la mà

els símbols i els refotuts egoismes.



ULLS I MIRADES 14 -PRIDE-

 

He arrencat

els teus ulls de les conques

amb la mateixa i simple facilitat

que s’arrenca una cloïssa de la clova.

No ha estat un acte barroer o violent

tan sols volia preservar la bellesa,

volia preservar una llum intensa,

que dins la capseta finalment s’ha apagat.

Ho he fet simplement com un acte d’amor

sense pensar en cap de les conseqüències,

i ara penso que potser t’he perdut per sempre

en aquest camí incert i absurd cap a l’abisme.