Massa sol pel meu gust.
Una tramuntana violenta que aixeca ombrel·les i sorra.
Un munt de gitanos
que es venen la vida i les ganes.
De fons una música amb una lletra....potser de Machado...
...mueve tu cucu, se
menea la caca...la caca... la cadera....
I m’aturo en una parada i m’emprovo un vestit de flamenca
que m’apreta per tot
arreu, i la dona que em diu” vous êtes beau”
i jo que acollonit li contesto,” merci beuacoup”
sense saber que la mentidera , m’ha dit que em queda de
conya,
i penso que haure de canviar el meu look agavatxat...
i rapar-me la pereta, i jubilar el barret blanc,
i afaitar-me el cap del tot, com si fos Duran i Lleida.
I segueixo caminant i en una altra parada, una dona alemanya
que s’emprova una faldilla d’una talla impossible per a ella
i m’ensenya tot el cul, provocant-me unes nàusees
imparables.
I la joveneta bufona que malauradament, no s’emprova la
faldilla.
I de fons se segueixen sentint aquelles cançons de les
parades
plenes de samarretes de
seleccions de futbol, brasil, argentina, Camerun
i d’altres lascives i
nazi-onals “fuck in spain” “I love Costa Brava”
mentre sona “para bailar la bamba, se necesita una poca de
grácia”,
cançó de l’estiu,
paradigma del 2014...
I jo que segueixo com un nàufrag buscant els teus ulls
entre tanta grisor i mediocritat, entre samarretes i
cançons,
entre tramuntanes i gitanos, els teus ulls con una fusta on
agafar-me...