1.10.07

SOMNIS



Em construeixo un futur basat en somnis
i la vista em vola lluny, desesperada,
com l’au que emigra sense saber ben bé on,
guiat per l’instin, l’aliment i el bon oratge
Els ulls busquen un senyal en el far del desig,
i les tardes es fan llargues, esdevenint matins,
tremendament fugaços, brillants i lluminosos.
Et somnio al meu redós enllaçant llengües,
i pell amb pell, cerco com un nàufrag el teu alè,
intentant no despendre'm mai del somni en el que floto
i constantment m'auto nodreixo.
I quant em desperto, segueixo somniant
compulsivament, gronxant-me dels teus ulls,
i les mans et segueixen buscant a les palpentes,
com una gallineta cega, palpant àmbits esquerps.
I les hores del rellotge corren àgils,
i els dits intrèpids dibuixen rutes de plaers insospitats,
la boca llaminera busca petons dels teus llavis,
i m’emmirallo en el mirall sincer i adolescentent
en el que em moc insolentment, sense vergonya.
-Val la pena sentir-se adolescent al teu costat-
Per cert, qui mesura el temps correcte de l'adolescència?
potser algun vell axioma o un presagi d’ amargats
o la mateixa vida, que de tant maltractada,
et discuteix a la cara tota sensació lasciva,
la que considera ridícula tota mostra de desig
tota demostració d'amor...
Jo, he decidit pel meu compte riure'm de tot
i restar al teu costat, mentre tu em vulguis,
sentint l'escalfor i fragilitat del teu muscle,
la pell fina i blanca del teu rostre,
la rotunditat esclatant dels teus pits
la humitat fascinant del teu sexe,
la sonoritat sublim dels teus gemecs...
I després guardar-ho tot a la capseta de tresors,
per a l'hora de passar comptes, que fet i fet,
és l’únic que fa que els matins floreixin
les tardes es torrin, les nits s’engalanin de llunes plenes,
els peus segueixin caminant, i els batecs,
sonin valents entre somnis nous, tendres, calents....