18.4.17

EXPLICA'M LA TEVA PLUJA


Explica’m com és la teva pluja,
com et trasbalsa els sentits
quan cau potent o t’acarona
quan és un plugim deliciós.
Explica’m com se’t xopen les robes
quan aquesta és persistent
i com et sadolla quan tens set
i et cau pels ulls i l’esperit.
Explica’m també, si vols,
fins quan voldries que plogués,
quants tolls t’agradaria saltar
i en quants voldries esquitxar-te.
Explica’m simplement el que vulguis,
la teva pluja serà, si vols la meva dutxa.
Els teus tolls, el meu esbarjo,
la teva set, la meva esperança.

2.4.17

T'ESTIMO

Has tornat. De fet, no havies marxat mai.
Aquella abraçada en un lloc tant asèptic,
en aquell lloc tant poc de retrobades
com l’aparcament d’un supermercat
va ser com una vacuna pel meu desencís.
Aquells dos petons enyorats i furtius,
aquella alegria a la cara d’ulls ametllats...
“vinc del partit i hem guanyat...”
Has tornat. Mai no havies marxat.

No et rendeixis
T’estimo. T'estimem.