30.1.15
MAMUT
He tancat els ulls i he visualitzat la teva energia.
T'he vist mirant-me amb els ulls molt oberts
mentre recitava poemes del nostre estimat Ovidi.
Per cert, si el veus, diga-li que també a ell el trobem a faltar.
He deixat sobre els núvols d'aquest enyor que ens aclapara
un ram de flors, al costat dels préssecs que ens regalaves.
Que grotesca és la mort, quan arriba de puntetes
per robar-te allò que estimes...
Bones vacances amic...
.
28.1.15
MARIA CALLAS
http://youtu.be/7rjGwS20V94
Feia dies que duia el cd al cotxe.
Segurament li vaig posar
en un atac d’esnobisme,
deuria pensar que un cd d’òpera
ressaltaria entre els meus cd’s de sempre.
Aquest matí, no se perquè, l’he posat.
De sobte, he notat que alentia la marxa,
i que en el braç em sortien uns granets,
pell de gallina, tu! increïble...
La veu d’aquella dona m’ha captivat.
Quan he arribat a l’aparcament
-més tard que de costum-,
he apagat l’aparell de música
mentre cantava una ària,
i he demanat perdó a la Maria.
23.1.15
PINTADA
Cal tenir alguna cosa a dir per escriure una poesia?
O simplement es pot jugar a fer lligar paraules?
A combinar vocals i consonants de manera aleatòria?.
Segurament els puristes em diran que si que cal,
que si no tens res a dir, més val que callis,
que en cas contrari el silenci és sempre més valuós,
i escriure per escriure només porta a una poesia pueril.
I aleshores ells es desfaran en mots complicats
en formes cultes, estrambòtiques
i incomprensibles,
i en acabat, es miraran al mirall de l’onanisme poètic,
i es faran una suau auto fel·lació que els garanteixi
un auto plaer que els porti als llimbs de la literatura...
I jo seguiré jugant amb les lletres, les paraules, les
formes,
sense potser fixar-me massa en el què i sí en el com
i seguiré mirant al voltant buscant la volta de clau,
o simplement descrivint de manera simple i maldestre
un petó, uns ulls, una cara, una guerra, una gòndola,
un paradís imaginari, un cel, un sentiment, un plor,
un telenoticies, un camí, un mar encabronat, un nen,
un mar llis i planer, un tren, una guerra, un crim,
una tristesa, un amor, un desamor, una ironia...
I a la fi, com deia la pintada:
I have nothing to
say, I'm a poet.
22.1.15
LE METEQUE
Cantava la Meteque....tota
l’eternitat d’amor...
i sonava el sirtaki afrancesat suaument,
i jo deixava volar la meva imaginació
i amb la ma acariciava els camps de blat
que el sol acaronava dolçament
i m’agafava fortament al muscle del costat
per de manera maldestre poder moure’m
al ritme de la música fascinant i embolcallant.
Sonava la Meteque com un murmuri
i em lliurava al mestissatge fantàstic del meu país,
a la barreja de colors i d’idees com una espiral
de sensacions i meravelles.
Sentia en George ja mort, com alçava des de la tomba
els dos dits en senyal de victoria...
I com voldria perdre-m’hi
ans que se m’acluquin els ulls....
21.1.15
EL GONDOLER QUE ES MAREJAVA QUAN NAVEGAVA
Sabia que havia errat el seu ofici
i el primer dia de la seva ruta
van entrar a la gòndola uns fills de..
…del país del sol naixent
carregats amb moltes càmeres
i palets de selfis, gran invent.
Així que posà la pala a l’aigua
ja va veure que en no gaire,
l’estomac li diría prou
i a la primera estrofa d’Oh sole mio
li vingué una gran glopada
plena de pasta, tomàquet i ou,
i tot seguit una gitada
que caigué sobre el nipó
que el mirava tot sorprès
amb els ulls codificats
i els cabells de l’Elliot Ness.
Aquell home mig corprès
entomà aquells macarrons
i la resta de suc espés
regalimant pels pantalons.
S’aixecà amb vehemència
i es mirà aquell gondoler
i li va fer una reverència
agraint-li aquell present,
ja que l’home suposava
que allò era típic de l’indret.
I es va fer un grapat de fotos
amb els pantalons regalimant
mentre el gondoler ben pàl·lid
se’l mirava al·lucinant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)