Al purgatori no!!!
No em vingueu amb collonades,
o caixa, o faixa, mai m’han agradat les mitges tintes.
No vull estar-me cent anys més purgant les meves malifetes.
Sí senyor jutge o el dit amunt, o el dit avall, sigui just.
Prou que m’ha costat empassar-me el fet que anava errat
com per què ara em deixeu a mig camí de l’eternitat,
o cel o infern, o foc o placidesa celestial amb cants harmònics.
Res de penedir-me, tampoc em sembla just ni necessari.
I si no fos possible, si el que em toca és quedar-me als llimbs
deixeu-m’hi emportar llibres i un bon ordinador per anar escrivint
amb connexió de les bones, tant me fa jazz Cel , OrAngel, o MoviEstels
però això sí, de banda ampla i moltes meges per poder volar,
que si cal ja em faré amic del ser suprem i li ompliré el mur de m’agrades.
Si el que em toca són els llimbs, deixeu-m’hi buscar l’Ovidi i en Rubianes,
no em poseu a prop de cap monja renegada, ni cap capella pedòfil,
allunyeu-me de banquers i d’ex ministres que tant tenen per purgar.
Si el que em toca és el purgatori, no m’emprenyeu encara
ja hi aniré demà.
Firmat: El purgarcito.