12.3.15

DRON

Faré una poesia d’amor.
Una poesia bonica que parli dels ulls,
de les pestanyes, dels teus llavis,
dels rinxols, de les parpelles,
i si m’animo, m’animo i m’animo
fins i tot lloaré les teves mamelles.
Serà una poesia curta, però intensa,
que tingui ritme, música i passió,
que no sigui però massa densa,
que no perdi per res la seva lluïssor,
i així que la tingui acabada,
te l’enviaré tot prest, d’una volada.
La plegaré en plecs ben petits
i els posaré a la caixeta del dron,
pilotaré l’aparell fins al teu llit
la tindràs abans no t’agafi la son.
I quan els mossos malvats
m’emmanillin per suposat jihaidista,
jo sabré que t’has enamorat
d'aquesta demostració d’amor futurista.

L'UMBRADELLA

l’unbradella, espurguissava l’unyol
variancella de macrònies furmes
i mansillosament la urba de finyol,
aburrinsava grunyes adisturnes.

Fornatiso mantines de fargols,
com bracunies llures de floncs
i desgarninxo les punxilles de brols
brunissant alonxes de cirons.

Oh farrunia!, com tarnuro,
i que jaudina les huries de pirons,
que les grinxes turinenturo
i per Deu,  com em puden  els mitjons....

9.3.15

9 DE MARÇ


Ahir, després de  la festa,
una dona va escombrar el confetti,
les serpentines, els globus,
les restes de la festa.
Avui, després de les bones paraules,
i els manifestos cínicament oficials,
les dones seguiran cobrant menys,
seguiran sent agredides i maltractades,
seguiran tapades de cap a peus de vels negres,
seguiran renunciant als plaers del seu sexe,
seguiran al darrer esglaó del progrés.
Avui, després de l’eufòria reivindicatica,
tot tornarà a la normalitat.

8.3.15

8 DE MARÇ


Avui vuit de març del 2015
dia de la dona treballadora
em declaro embarassat.
Embarassat del teu somrís
dels teus cabells, dels teus ulls,
de la teva manera lliure de ser.
Embarassat de la teva veu
de les teves abraçades
de la teva passió, dels petons,
embarassat de la teva intel·ligència.

Guardo dins les meves entranyes
cada maltractament, cada humiliació,
cada salari injust, cada ablació,
cada mirada sexualment fastigosa,
cada  insult, cada vexació,
cada rostre tapat amb un burka
cada menyspreu de tota religió.

El meu embaràs durarà un any.
El vuit de març del 2016
pariré una nena,
mig blanca i mig negra,
amb els ulls ametllats,
amb una cara preciosa a l’aire lliure,
amb el sexe intacte i dolç.
Sense ni una marca de maltractament.
Una nena mestressa del seu futur.

I de nom?

He pensat posar-li de nom, Il·lusió.