6.10.12

QUIMERA - il·lusió, fantasia, que es creu possible, però no ho és-

Majestat:

Avui em sento especialment eloqüent
i aprofitaré el meu estat per dir-vos quatre coses.
Vos, amb el vostre florit llenguatge,
ens parleu de la il•lusió, de la fantasia
talment com si es tractés d’una follia.
Vos sabeu què és una il•lusió?
Us ha fet il•lusió mai res Majestat?
Res que no sigui matar bestioles a la selva -es clar-?
I les fantasies?, heu tingut mai una fantasia
que no fos unes cames obertes i obedients?.
Us heu jugat mai la corona al 4, negre, imparell
amb la obscura possibilitat de perdre-ho tot,
i veure-us obligat a feinejar per tal de sobreviure?.
Com us atreviu doncs a pontificar en temes que desconeixeu?
Com podeu vos, a qui han d’escriure fins l’ultima lletra que llegeix
satanitzar les il•lusions, les fantasies dels altres?
Com podeu vos, que ho heu tingut i tindreu tot per via seminal,
parlar del que anhelen i desitgen els vostres súbdits... esclaus?

Vos Majestat, en la vostra crua i ben fabricada imatge
de gandul, de mandrós, de vividor i malbaratador, de faldiller,
però això si, de bona persona, popular i “campetxano”,
no sou més que una titella poderosa, però inoperant.
Vos senyor, no sou ningú per parlar de quimeres,a no ser
que considereu quimera la possibilitat de reinar a casa vostre,
on Al•li babà i els quaranta lladres, només serien aprenents.

Potser això nostre Majestat, només és una il•lusió, una fantasia,
que es creu possible, però en realitat, no ho és,
però sap Majestat, som millors que vos, perquè tenim i tindrem,
malgrat vos i tots els seus, la capacitat de somniar quimeres...

A QUE FOT?

5.10.12

SOLDAT (peça d'Eudald De Juana)

Reposa el cap plàcidament adormit


sobre la grava volcànica del son.

Tanca el ulls relaxat entre les cendres

pudentes i lleugerament vermelloses

de les guerres quasi sempre inacabades.

Reposa el cap i somnia el retorn a casa,

a prop dels fills que enjogassats l’emprenyen

a prop dels braços de la dona que l’amara.

I en obrir altra cop els ulls enlleganyats,

una fiblada li ennuvola la mirada

i el retorna com un mal presagi,

al malson d’un somni farcit de metralla.