28.12.23

HIVERN

 

 Hem desglaçat a petons

el gebre d’aquest fred hivern.

Totes i cada una de les flors de neu

que s’acumulaven al teulat de casa.

Hem desfilat un a un els cabdells

que glaçats penjaven dels arbres

davant la mirada sempre encuriosida

del petit falcó que reposa als cables.

Mirem el bosc des de la finestra,

els pins dansen amb el vent fluixet

i els sorolls dels tractors llunyans

ens recorden que la terra es maquilla,

que malgrat la falta d’aigua i la calor

ella resisteix i ens regala vida.


Hem desglaçat a petons

tots i cada un dels instants intransitats


16.12.23

MORERA

 

 He collit totes les fulles

de la vella morera del jardí.

Una a una s’han anat suïcidant

fugint del fred de l’hivern que ve.

Amb el rasclet he granat el terra

i n’he fet petites muntanyetes.

He pensat de sobte en la infantesa,

les meves visites a l’herbolari

de l’estimada travessera de Gràcia,

on invertia les galdoses setmanades

en petites fulles de morera pels cucs

que dormien presoners en una caixa

i que amb el temps esdevindrien

com per art de màgia en papallones.

He pensat en ells avui entre fulles...

Com m'hauria agradat una morera

al rebedor d’aquell pis dels pares...

Malgrat tot ,i ben pensat i debatut,

tenir-la m’hagués furtat la memòria

d’aquella olor de plantes i d’espècies

i les paraules sàvies de la botiguera

que em deia amb veu molt dolça:

«Fes forats a la caixa, tots necessitem alenar...»

13.12.23

PELS VOLTS DE NADAL

 

 Pels volts de Nadal

llumetes de colors

que creuen els cels

com estrelles d’Orient

i acaben en fums...

Pels volts de Nadal

un vell portal derruït

ple de desplaçats

que esperen els reis

que s’emportin les pors.

Pels volts de Nadal

un feix de pastors

caminat cap al no-res,

buscant quatre pedres

que segueixin dempeus

per passar-hi la nit,

i menjar quatre engrunes

d’un pa gens beneït...

Pels volts de Nadal,

ni cases, ni pedres, sols odi,

ni tant sols fustes

per poder fer-ne creus...


Pels volts de Nadal

uns fanàtics assassins,

en un hospital de Gaza

han matat el nen Jesús...


8.12.23

CRAZY

 


La bogeria puja graons,

travessa portes, envaeix llits.

Les parets supuren fluids

quan les mans acaronen pells.

Tot es trasbalsa quan els ulls

es creuen en aquella autopista

plena de salives i passions.

Tot tremola quan els cossos

dansen al so del sexe i el plaer.

I de sobte la pressa de la vida

estronca els paradisos de l’amor

i tot s’alenteix a càmera lenta

i els peus retornen a la rutina.

La bogeria, queda pels bojos,

mai retrocedeix ni un mil·límetre.

Mai desapareix.

Mai.

4.12.23

AQUELLS TEMPS...

 

 Aquell temps que els hiverns se’t tiren a sobre,

on totes i cada una de les primaveres és al·lergènica,

que tots els ossos es posen d’acord per cruixir,

i et deleixes per cada lluna plena que pot ser la darrera,

i on no esperes ja que cap Halley et pugui sorprendre.

Aquells temps que la vellesa t'arrossega pels camins,

i totes les alegries costen d’empassar com les penúries,

on les busques del rellotge es riuen de les teves esperances

i els de sorra ja fa dies que han gastat la totalitat dels grans,

que les hores del metge superen amb escreix les de plaer,

i on les teves lectures es limiten a prospectes de medicines.

Aquells temps en què mires enrere i tot queda tan lluny,

i veus el demà com en un vidre entelat o tal vegada brut...

I de sobte, aquella llum que et deixa bocabadat, aquell somrís,

aquell somni fet realitat que et prem el pit amb energia,

i et remunta, que t’acosta la boca i t’insufla aire nou i net,

i els pip, pip, pip, d’aquella màquina miraculosa del temps,

que et torna a la vida, quan tot semblava una línia continua

d’aquelles que sembla que no et duran absolutament enlloc.