27.8.09



Movies els braços com flotant entre la gent,
com el murmuri sord de les onades del mar,
esgarrapant bocins d’aire del carrer, com un dofí.
Flotaves entre la música escandalosa de les comparses.
Suraves entre els paperets embogits que queien alegres
de les cases festives i els carrers prenyats de gent.
Il·luminaves l’espai, com una cuca de llum al mig del bosc enfosquit,
i després, desapareixies de sobte, i tornava cruel l’obscuritat
de la teva absurda i embogidora absència