27.6.16

ERROR

Va marxar
pràcticament sense acomiadar-se,
com si un mal vent se l’hagués endut,
quatre retrets, un cop de porta,
quasi sense dir un sol mot.
Va carregar la motxilla de somnis,
i va sortir a la carretera a esperar el bus
que potser la portaria al no-res o a l’infinit.
Suposo que va plorar unes gotes,
vaig sentir de lluny una espècie de sanglot,
no podria pas jurar-ho ni negar-ho.
Va marxar
amb la il·lusió per bandolera
i ens va deixar una caixeta plena de records,
de xerrades i rialles, de sospirs i complicitats,
de buidors i nostàlgies. De vivències.
En tancar la porta, ens envaí una buidor,
un malestar, una gens fingida enyorança.
Tots sabíem que s’equivocava,
i tots la vam acomiadar com si marxes de festa.

Les seves darreres paraules van ser:
equivocar-me, és la meva manera de ser lliure.

RAÓ

Tinc raó.
Potser tinc raó.
Tanmateix, no se si la tinc tota,
però crec que almenys
tinc la meva raó.
I que carai, la tinc. Tinc raó.
A veure si pensareu
que amb quatre arguments...
No i no. Tinc raó i punt.
És clar, ara em sortireu
en que si això, que si allò...
Un rave! Ni de broma,
és més, ara mateix
si em demostréssiu
que no tinc raó,
tampoc us la donaria.
És qüestió d’orgull.
Per tant,
com que sé que tinc raó,
no penso discutir amb ningú,
almenys, amb ningú
que no em doni de manera il·limitada
i sense condicions, la raó en tot.

19.6.16

FOCS


Aviat oblidarem el foc,
les flames, les brases,
els arbres centenaris
que abans feien ombra,
els matolls on matollavem,
els racons on descansàvem.
Aviat tot serà negre com el sutge,
el paisatge, els arbres, els records,
i en la nostra memòria s’esborrarà tot,
com en un somni, o un malson.
Aviat els boscos ens jutjaran,
les fonts deixaran de brollar
amb aquell dringar alegre de l’aigua,
i explicarem contes al nens
que ens escoltaran a estones,
mentre la tablet els passa de pantalla.
Aviat tot serà menys verd,
menys alegre, menys humà...(?)...

17.6.16

ULLERES PROGRESSIVES

Porto ulleres progressives, sí.
Per no perdre’m ni un nano segon
de la llum dels teus ulls.
Per a capir tots els detalls
de la comissura dels llavis.
Per a fruir del teu somrís,
dels moviments de la mà.
Per no haver d’imaginar-me
la teva pell de gallina,
el moviment dels teus pits
quan te m’acostes
el balanceig dels teus malucs
quan t’allunyes.
Per distingir cada nova arruga
en el passar dels dies dolços.
Per endevinar quan t’enfades,
o quan l’alegria et torna.
Porto ulleres progressives, sí,
per poder veure la silueta retallada
en cada sortida de sol,
i cada meravellós crepuscle.

11.6.16

YING-YANG

Aquesta nit
als peus del meu llit,
el meu ying i el meu yang,
han tingut més que paraules.
Cada un armat amb el seus estris
s’han batut en un duel desigual,
entre la luxúria i el romanticisme.
S’han apuntat al cap sense escrúpols.
L’un li ha retret a l’altre laxitud,
l’altre, excés de pardals al cap.
Finalment, he tancat el llum,
he deixat l’estança en penombra,
i he resat als sants en els que no crec
perquè el resultat fos empat
amb una ics a la travessa dels somnis.

SUN


Has obert finalment
la caixeta de música,
la que et convida a ballar
mentre el temps passa
de sol a sol, de lluna a lluna.
Aquell temps plaent
de somnis i llibertat
aquella vida que fa anys
t’espera fora, tota seductora.
Has obert per fi
el temps daurat en que tot sura
o es mimetitza dins l’espai
prenyat de colors i de paraules.