26.2.10
24.2.10
LA BRUIXA BORROSA
La bruixa borrosasalta a tentines pels terrats
i seu a la vora de les xemeneies
a mirar la lluna plena del capvespre
enrogida de vergonya i de luxúria.
I parla als estels de la nit
i els explica bogeries sensuals
amb les volàtils faldilles arremangades
tot lluint escots picants i sinuosos.
La bruixa borrosa
fa temps que va perdre l’escombra,
i imagina itineraris perversos i morbosos,
llocs on la imaginació està per sobre del real
i que la fan transportar a paisatges alats
que la retornen a instants que semblen oblidats.
La bruixa borrosa
manté la cuirassa enllustrada,
que l’aïlla dels plaers més goluts
i dels instants més macàbres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)