Xucla el pit eixut i flàccid,
sec com un torrent mediterrani en ple agost.
Les mosques li llepen les llàgrimes
amuntegant-se sobre l’ull inexpressiu.
No en sap res de primes de risc
tot i que és prim i conviu dia a dia amb el risc,
No en sap de pactes politics
tot i que cada dia pacta amb el sol minuts de vida.
No en sap de xarxes socials
tot i que cada dia salta al buit sense xarxa en despertar-se,
no en sap res d’economia submergida
tot i que cada dia se submergeix en una gran desesperança,
No en sap res de politics ni gestors corruptes
tot i que si en sabés l’existència, somniaria en entrepans de xoriço,
No en sap res de res i per tant, no enyora res
segueix xuclant el pit eixut i flàccid
ja que ni tant sols sap que per més que xucli,
mai no en rajarà ni una puta gota de llet.
