20.1.09

UN SEGON DESPRÈS....


Sento al rostre el teu alè commogut,
el teu respirar reposat sobre els meus llavis.
Al voltant, res importa, només el lent batec
del teu cor relaxat sobre el meu pit nu.
Sento com milers de pessigolles em recorren
dels peus a les pestanyes, de les mans fins al melic.
Les meves mans sobre el teu cul dibuixen cercles.
El meu sexe dins el teu no es resigna a abandonar-lo.
Les nostres pells, es fonen en una melodia inacabable
de sentiments, de carícies i d’orgasmes deliciosos.
Potser demà sortirà el sol, i ens trobarà encara estirats,
l’un amb l’altre, l’un sobre l’altre, l’un dins l’altre,
i gelós, s’amagarà, incapaç d’irradiar tanta escalfor.

5.1.09

ELS VOSTRES COMENTARIS SOBRE EL BLOG, SI ELS VOLEU FER, ELS PODEU ENVIAR A
QUIMGILIPOETA@HOTMAIL.COM.

1.1.09

ESTEL

Gravat de Finucha Prats

Milers d’estels de colors
en aquest Nadal trist i gris.
Una pluja d’estels cromàtics
envaint els fràgils cels blaus
de les fredes nits de desembre.
Fràgils estels acolorits de roigs
a les nits ensangonades de palestina
Estels prenyats de por a totes les cantonades
dels perillosos carrers de Kigali,
on la vida no val absolutament res.
Estels falsos de plàstic reciclat
pels carrers de Manhatan ,
on l’abundància va colze amb colze
amb la pobresa més profunda i abrupte.
Estels pútrids a les espatlles dels militars,
proeses engalanades, plenes d’actes heroics,
d’accions miserables i corruptes.

Un estel, es para sobre una cova desmanegada
d’un país remot, brut i empobrit,
El plor d’un nen que pateix fred
desperta la mula i el bou que l’escalfen.
El pare remuga un improperi
perquè havia agafat el son.
La mare treu el pit eixut i flàccid
i intenta inútilment alletar el nadó...
Tres reis de l’orient descobreixen l’estel
s’aturen embadalits davant la cova
i ofereixen al nadó els seus presents.
Un dels pastors que contemplen l’escena
s’obre la samarra i fa esclatar el cinturó d’explosius...

Segons desprès, només un estel lluent i solitari
fa de mut testimoni, d’un mon que s’ensorra
en la seva pròpia absurditat

FULLES DE TARDOR

Gravat de Finucha Prats

Cauen les fulles de tardor
sobre la flassada d’herba envermellida.
Cauen, desprès d’haver acomplert,
la seva única finalitat de bellesa
sublim, esporàdica i gratuïta.
Cauen les fulles ja groguenques
sobre el pes indòmit del fred,
i just abans de tocar a terra
remunten el vol empeses pel vent,
en la seva darrera alenada de vida,
en el seu últim servei a la mare natura.

Un llapis astut, recull l’instant de glòria,
i el transforma màgicament en art.