28.2.22

PRESÓ


 He tancat la meva ànima entre branques,

en una presó natural feta de troncs

no penso demanar l'amnistia ni l'indult,

vull restar aquí, fins que se'm foguin els ploms.

MÍSSILS

 

Dispara els teus míssils fins que em toquis.

Fes-ho bé, tingues molta punteria, perquè com fallis

les meves raons i la meva tendresa, et destruiran.

17.2.22

PENTAGRAMA

 

Podria besar-te com una negra

amb un temps, o una corxera

a piquets curts i precisos,

o allargar-los com fuses o semifuses.

Podria besar-te com una blanca

amb dos temps, allargant saliva,

o posar-hi un calderó per fer-ho etern.

Podria besar-te amb una esplendorosa

clau del sol més ardent i encesa,

i acabar tots dos penjant del pentagrama,

agafats d’aquells fils tan incomprensibles,

i interpretar una peça de Mozart a duet,

o una balada d’aquelles meloses

i enganxifoses, quasi diabètiques.

Podria dibuixar música al teu cos

mentre et miro i t’imagino sencera,

i sols em ve al cap una rumba d’Albert Pla...


Pagaria el que fos, per ser romàntic....




14.2.22

GOTES D'AIGUA

 

Gotes d’aigua sobre el riu,

petits miracles efímers,

circumferències perfectes

amb diàmetres i radis.

Màgia natural gratuïta,

embadaliment sublim.


Queien gotes d’aigua sobre el riu,

tot semblava aquell dia, molt més viu.


7.2.22

MALALTIA

 


He aprés a anar a missa els diumenges,

aquella missa que m'ofereixen els camps,

els arbres, els prats , les flors, les plantes

i també els esbufecs de l’Osasuna al costat.

He aprés a recomptar els roures i alzines,

a observar la processionària que cruel

ocupa i els pins, abans de ser papallona,

he aprés a veure nous sembrats sense saber

ni tan sols de quin fruit melós es tracta.

He aprés de la verdor, he aprés de la gebrada,

he aprés sortosament i gràcies a la dolça malaltia

que el mon que m’envolta és un autèntic paradís.