27.5.14

GINECANESTEN -POESIA PUBLICITÀRIA-



Mare ara que ens han deixat soles
vull parlar-te d'un problema que em capfica
no es res d'amors ni de cassoles
es que la petxina em pica

voldria saber si per ventura
de jove et pasava el mateix
ja se que si pica cura
però es un picor molt molest.

He sentit dir a les amigues
que hi ha un ungüent meravellós
i se'l posen a les figues
i els hi passen les picors.

La mare sempre amoreta
la mira amb condescendència
i del calaix de la tauleta
en treu un potet amb l'essència.

I ara amb aquest ungüent
van les dues ben untades
són felices amb l’invent
que els hi ha canviat les cares.



26.5.14

HEGAZKI ERRARIAK -no és traducció-

En una tarda tan basca
on el cel ha estat plorant
llàgrimes salades en forma de xàfec
he sentit com t’allunyaves de mi
com els ocells que emigren al sud
quan arriben les fredes estacions.
En aquesta tarda estranya
se m’han omplert els ulls de rinxols,
els llavis de paraules d’un idioma mil•lenari,
el cor d’enyorament...
Assegut a la finestra amb els peus a fora,
m’he mullat de la teva absència
xopant-me del teu no ser,
del teu no ser-hi, del teu izan...
He repetit com un autòmat
versos d’Uribe, cançons de Laboa
frases entretallades i tristes
tirabuixons de sentiments,
serpentines de festa infantil
sense pastis, ni gominoles , ni regals...
En una tarda tan basca,
hauria donat tot el meu país
totes les meves banderes
per una senzilla abraçada teva.

23.5.14

HERRIA ETA HIZKUNTZA -IDIOMA I PAÍS-

Estimo aquest tros 
que ens furtaren amb lleis,
lleis bastardes dels guanyadors
que han malmès l’esperit.
Estimo el tros de terra espoliat,
el tros de cor pervertit,
la parla ara prostituïda.
L’estimo i maleeixo a tots
el qui amb una línia fronterera,
van dividir el meu estimat país,
el país dels besavis, els avis,
els pares, els nets...
Ens violaren els drets,
la raó, segueix en peus.
Je vous salue Marie... 

20.5.14

L'HOME QUE XIUXIUEJAVA ALS CAVALLS AL CIM DEL GORBEIA

Entre xiuxiueigs t’explicava d’on venia,
perquè havia pujat tant alt per veure’t,
el valor que jo donava a la teva terra.
T’explicava com m’agradaven els colors
d’aquest país impressionant
per on els teus cascs pasturaven.
Com estimava la llengua, l’esperit,
la música, les tradicions
de la gent que et vigilava.
Com estimava aquesta terra,
gra a gra, sorra a sorra, herba a herba.
Tu em miraves sense veure’m,
com si no t’importés el que et deia.
Realment no t’importava.
No t’importava la llengua,
ni la terra, ni els fullatges,
ni la musica, ni les tradicions,
però em miraves encuriosit.
Endevinaves en la meva mirada,
un amor per tot el que era teu,
i una enveja sana. I estaves encuriosit...

LILI BAT -UNA FLOR-

Agafa la flor
i si no la vols despullar
simplement olora-la,
o admira la seva bellesa.
això sí, no deixis de despullar-te,
si vols assemblar-te mínimament,
al que ella vol transmetre,
bellesa natural il·limitada.
Juga amb ella a comptar els pètals,
o tant sols, intenta captar-la
en la seva totalitat.
Endevina d’on neix,
quina és la seva finalitat,
i després, deixa’t seduir
pel que significa.
Devora la seva olor,
i abans d’oblidar-la per sempre,
amanyaga amb les puntes dels dits
la seva existència.

GURE BASTERRAK -ELS NOSTRES RACONS-

Els nostres racons
són les cantonades dels carrers
on et llegeixo, on t’escric.
Els nostres racons
són els meus moments de calma
on et repenso i em repenses.
Els nostres racons
transmeten pau i alegria,
també passió i angoixa continguda.
Els nostres racons
habiten en cada so dels teus mots,
en cada sospir, en cada enyorança
i en els milions de petons imaginaris
que creuen els espais invisibles
milions de vegades al dia.

14.5.14

UN IMMENS HORITZÓ -aprofitant una imatge molt bonica, ja usada en un anterior poema, ja ho sé, i?-

Es tapava amb el mar i no era sirena.
Descobria tresors i ni tant sols era pirata.
Se sentia abandonada i ni tant sols era naufraga.
Duia penjolls de curculles i tampoc era presumida.
Es creia la reina de les aigües i ni tant sols era nimfa.
Taral·lejava havaneres i no era cubana.
Desplegava les veles i no tenia ni barca.
Es creia simpàtica i ni tant sols era salada.

Es pensava inabastable i tenia, lluny, lluny, lluny un immens horitzó...

12.5.14

RIURE

Em passaria el dia fent-te riure
perquè, saps? quan rius
omples el gris de colors,
els núvols d’arcs de Sant Martí,
i l’ànima, aquesta que no tinc,
de serpentines de festa.
M’agrada el so del teu riure,
el color de les teves riallades
i també aquest instant
en el que agafes aire
per a seguir rient.
M’agrada imaginar els teus ulls
atents a les meves coses
als meus invents per fer-te riure,
i t’asseguro que si els deus no són covards
i ens deixen una mica tranquils
tornaré a fer-te riure en cada intent.
Em passaria el dia fent-te riure
i la nit, fent-te l’amor.

6.5.14

EN AQUESTS DIES TRISTS

En aquests dies trists,
en aquests dies grisos
és quan voldria fer lliscar la ma
suaument per la teva galta.
En aquests dies tèrbols
en aquests dies lànguids
és quan voldria besa dolçament
els teus llavis de maduixa.
En aquests dies carregosos
voldria per primera vegada
dir-te a l’oïda, amb la veu més acaramel·lada
l’important, el vital, el bonica que ets,
i després estirar-me al  teu llit
i adormir-me abraçat al teu cos, en silenci... 

4.5.14

UDAZKEN KOLORETAN -ELS COLORS DE LA TARDOR-

Tots els colors de la tardor
sobre el teu cos nu en forma de cançó.
Totes les notes escampades
per la teva pell, pels teus pits
i el sol prenyant cada centímetre,
i a l’orella la veu penetrant
quasi xiuxiuejant de Lertxundi
cantant per a tu, com un bes...
I jo et miro en la distància
t’imagino, et sento, i et taral·lejo...
“els colors de la tardor
travessant els perfums dels camps,
evocant-te, estic dins teu...”