27.9.20

DITA -Si a un tonto li dones molt diners, es converteix en un fatxa i un hortera-

 

Es va treure la samarreta,

aleshores va recordar la dona

i amb els dits índex i polze

va dibuixar un cor a l’aire.

En aixecar amunt el braç

va veure aquell tatuatge

on es llegia “Jesus t’estima”

i el besà repetidament.

Aleshores va recordar son pare

i es fregà la el cap, doncs era calb,

i recordà l’àvia morta de fa poc

i llença tres petons al cel.

Li vingué a la memòria el metge

que li havia curat el genoll

i se'l fregà davant les càmeres...

Aleshores es quadrà marcialment

i va fer la salutació militar

amb la ma a la templa...

 

Havia marcat un gol...


25.9.20

DE NOU LA TARDOR

 

Ha entrat un cop més la tardor

de manera abrupte, amb vent

pluges i rebombori de cel.

M’he llevat com un fantasma

a tancar finestres bategants

i amb soroll repicant de gotes.

Ha arribat per fi, la meva estació,

aquella que envermelleix fulles,

que engrogueix arbres centenaris,

el de la manteta al llit i al sofà,

el de les primeres crepitacions

de la vella llar de foc, rejovenida.

Ha arribat la pell granulada al matí,

quan els gossos esperen el pinso

i la mà tremolosa que els amanyaga.

Ha arribat l’estació de la mort lenta,

la que despulla eròticament els boscos,

la que ens enamora amb el pìnzell

encantat i màgic en cada passeig,

la que omple els narius desenmarcarats,

d'olor de fum de xemeneies...

L’estació que farà revifar també,

totes les pors que de fa temps

de manera  cruel ens persegueixen.


23.9.20

MASCARETES

 

Grogues, blaves,  verdes, roges,

de tots colors, fins i tot roses.

Amanides amb banderes,

amb estrelles i senyeres,

i també amb les estanqueres.

N’hi ha del Barça i Espanyol,

que aquest any estan de dol,

també del Betis i Osasuna,

n’hi ha per cada un  i cada una

N’hi ha de peixos i balenes,

de croissants i magdalenes,

també de quadres de Picasso,

de Van Gogh i de pallassos.

N’hi ha que imiten a l’Hannibal

amb tota la sang d’aquell caníbal,

n’hi ha de blanques d’hospital,

també amb algun dibuix banal.

N’hi ha que es lliguen a l’orella,

n’hi ha que es lliguen al clatell,

n’hi ha en forma de mamella,

n’hi han  en forma de tortell.

N’hi ha de docce i de gabanna

de Cristian Dior, també del zara,

I també , es clar, del Decathlon

de”las que molan un monton”...

 

Però les que de veres tenen mèrit,

són les que porta el rei emèrit,

que són totes fetes de bitllets

i els seus súbdits, calladets....

 

21.9.20

MEDICANE


Ets com un cicló mediterrani

que apareix sense solta ni volta,

t’abraça, t’aclapara i t’absorveix.

Et recargoles amb delit davant meu,

i m’impulses vents, raigs i trons,

tot plegat sense perquè, ni aturador,

descarregues en segons, tota la energia

i em negues d’humitat l’enteniment.

Els teus moviments són ràpids i impensats,

les teves conseqüències del tot imprevisibles,

i de sobte, el vent del nord més violent

t’arrossega sud enllà, deixant bassals.

Ets talment com un cicló mediterrani,

aquell que no s’espera i no se sap quan marxarà.


MENTRE SURTIN FLORS ENTRE LES PEDRES

 

Mentre surtin flors entre les pedres,

seguirem cantant les cançons de primaveres,

de les que tant sols xarboten aigua,

de les que alcen punys desesperats,

de les que aixequen faldilles a besos,

de les que ajunten llavis enamorats,

de les que brinden amb copes de cristall,

de les que beuen a glops sucs emmetzinats,

de les que entomen la pluja nus i alegres,

de les que es captiven amb el vol d’oreneta,

de les que salten les teulades a tentines,

de les que espien darrera xemeneies.

Mentre surtin pedres entre les flors,

seguirem cantant cançons sense importar-nos

de quin  color és la nostre anhelada primavera


19.9.20

EL JARDÍ

 


Surt amb mi al jardí,

t’ensenyaré la ginesta

que aquest any ha florit poc,

es veu que el groc va morint

entre dentallades de llop,

i riures de hienes porugues.

Anirem tot passejant per la gespa

que poc a poc recupera el verd,

després de les calorades estiuenques.

Ens acostarem a la mimosa escapçada,

“massa aigua” m’ha dit el jardiner,

altra cop el groc en estat d’alerta.

Veurem també l’ametller plantat enguany

i que ja ens ha donat una trentena d’ametlles,

petites com ell, i immensament saboroses.

Anirem aleshores al meu racó preferit,

on els gessamí s’enfilen resistents

per les codes, pels racons de la paret,

al costat de la menta que ha esclatat,

i la veïna maria lluïsa que col•labora amb l’olor.

Anem a passejar si vols pel meu petit paradís

i sentirem els esbufecs de L’As i l’Osasuna,

i les corredisses de la petita Sue Ellen,

sempre atenta a qualsevol soroll o moviment.

I mirarem al cel i plantarem cara valents

a aquest any, desgraciat com pocs,

ple de morts i mascaretes, ple de gels

de guants, de distàncies i de pors...

I pensarem que tot segueix, tot continua,

i que sempre ens quedarà l’espai bellissim,

l’espai també caòtic, on transformar passejades

en els instants més feliços de les nostres vides.

8.9.20

MUGALARI

 

De vegades em transformo en un mugalari,

i transporto dins meu tot el terrorisme

que sóc capaç d’imaginar, fronteres enllà.

Jugo amb la sort i la dissort del que arrisca,

i en creuar la linia que tot ho separa i ho uneix,

em deixo anar com un pollastre sense cap,

i corro i corro fugint de les lleis i les justícies.

Creu-ho boscos impenetrables sense armes,

planúries immenses sense cap mena de protecció,

i fujo dels trets i les tortures, traficant ideals,

traficant somriures amb els amics de batalles.

Alguna vegada però, l’enemic m’ha caçat

i he hagut de rendir-me i més tard escapar-me,

i tornar-me a transformar en el temible traficant,

amb el malvist mugalari que ajudava a fugir

persones innocents i no innocents frontera enllà.


5.9.20

NO TOT ÉS MENTIDA

 

No tot és mentida

queden els somnis arrelats a l’ànima

i les baralles intenses  entre llençols,

i el tren que ve i s’allunya veloçment,

i les hores escadusseres on el  desig

jugava de teulada en teulada entremaliat.

No tot, no ben bé tot és mentida,

quan has jugat amb foc intensament,

i has besat el que quasi és inbesable,

i has furgat espais quasi prohibits,

on el plaer esclata com dinamita o goma2,

amb cada contracció amb cada dilatació,

i el clímax arriba una vegada i una altra...

No, no tot és mentida, quan has viscut al cel

ni que fos unes hores robades a la rutina,

i sents que el teu cos, viu en poques hores

el que molts no viuran en una vida sencera...