Només majúscules, sobre el ferro retorçat i ple de vida.
Honestedat sobre l’espai lliure majestuós i sempre verd.
I al fons, la casa pairal reconstruïda a cops d’amor i veritat,
a cops de tossudesa d’aquell qui no accepta normes,
perquè les normes només són dades inútils
que amaguen allò que és realment important.
Mai és tard per conèixer un geni. Mai és prou tard per honorar-lo.
28.8.10
27.8.10
23.8.10
TXALAPARTA
Repica la pluja sobre els taulons
de manera suau sense crear bassals.
Sonen les notes sense nota
i els sons llunyans dels trons
il•luminen el verd, sempre present.
Insistentment l’aigua es va fent abundosa
i les Txalapartes repiquen humides
farcint els racons de la plaça
d’una música única i ancestral.
Repica la pluja amb tota la seva força,
i els pals llisquen per les mans
i de manera rítmica i violenta
es transformen en un paisatge més
d’aquest país verd i apassionant.
de manera suau sense crear bassals.
Sonen les notes sense nota
i els sons llunyans dels trons
il•luminen el verd, sempre present.
Insistentment l’aigua es va fent abundosa
i les Txalapartes repiquen humides
farcint els racons de la plaça
d’una música única i ancestral.
Repica la pluja amb tota la seva força,
i els pals llisquen per les mans
i de manera rítmica i violenta
es transformen en un paisatge més
d’aquest país verd i apassionant.
22.8.10
EUSKADI
El cel i el mar, i altre cop el cel ennuvolat
i aquella llengua estranya, embruixada
que ningú no entén, i la voluntat de ser
malgrat ells mateixos amb les seves misèries,
i el jo i el jo, i el nosaltres i altre cop el jo
i indefectiblement el cel i altre cop el mar
enrabiat, poderós, i els dantzaris i l’aurresku
i els núvols més negres que mai i els errors
i els defectes i les virtuts i el voler ser
per sobre de tot, el ser, el ser i el mar i el cel...
i pertot verd, i la pluja fregant dia si dia també
aquesta miraculosa terra fascinant.
LES BRUIXES DE ZUGARRAMURDI
ZUGARRAMURDIKO SORGINAK
Direnik ez da sinetsi behar, ez dinerik ez da erran behar
No s’ha de creure que existeixin. No s’ha de dir que no existeixen
(per ser llegit a l’inrevés)
Tarim la llarim
is on snetne ertla’l.
rodisiuqni ed smutsoc
rodatarablam ed seicnèrefid
tot le euq te albmes ynartse
évedse sóicilam,
tot le euq on snetne
nu tef ed airexiurb.
t´aruta i t'arim la llarim,
i srépsed, is stop et-xierbocsed
Mira' t al mirall
si no entens l'altre
inquisidor de costums
malbaratador de diferències
tot el que et sembla estrany
esdevé maliciós
tot el que no entens
un fet de bruixería.
Atura't i mira't al mirall
i desprès si pots, descobreix-te
Begiratu ezak hire burua ispilu aurrean
ez baduk hire urkoa ulertzen
ohituren inkisidore
ezberdintasunen hondatzaile
arrotz zaian guztia
gaiztoa duk
ulertzen ez duan guztia
sorginkeria
Gelditu, ta begiratu hadi ispiluan
eta gero, ahal ezkero, biluztu arima.
(traducció a l'euskera de Maite Z.)
L'inquisidor va fer cremar mitja població per fets de bruixeria. La intolerància religiosa va destruir altre vegada el que no entenia. Com sempre.
Direnik ez da sinetsi behar, ez dinerik ez da erran behar
No s’ha de creure que existeixin. No s’ha de dir que no existeixen
(per ser llegit a l’inrevés)
Tarim la llarim
is on snetne ertla’l.
rodisiuqni ed smutsoc
rodatarablam ed seicnèrefid
tot le euq te albmes ynartse
évedse sóicilam,
tot le euq on snetne
nu tef ed airexiurb.
t´aruta i t'arim la llarim,
i srépsed, is stop et-xierbocsed
Mira' t al mirall
si no entens l'altre
inquisidor de costums
malbaratador de diferències
tot el que et sembla estrany
esdevé maliciós
tot el que no entens
un fet de bruixería.
Atura't i mira't al mirall
i desprès si pots, descobreix-te
Begiratu ezak hire burua ispilu aurrean
ez baduk hire urkoa ulertzen
ohituren inkisidore
ezberdintasunen hondatzaile
arrotz zaian guztia
gaiztoa duk
ulertzen ez duan guztia
sorginkeria
Gelditu, ta begiratu hadi ispiluan
eta gero, ahal ezkero, biluztu arima.
(traducció a l'euskera de Maite Z.)
L'inquisidor va fer cremar mitja població per fets de bruixeria. La intolerància religiosa va destruir altre vegada el que no entenia. Com sempre.
AMB UN LLIBRE A LA MA
Havies decidit aquella tarda
reptar al mar en un duel desigual,
bellesa contra bellesa
amb el vent com únic jutge.
Tenies les roques per barricada,
un llibre a les mans i el cel d’aixopluc.
Miraves el mar,desafiant les onades
crepitant insolents als teus peus
i els teus ulls blaus s’empetitien
orgullosos i enrabiats per la batalla.
Finalment el mar s’enretirà vençut,
i al temps que baixava la marea
vas deixar caure una llàgrima salada
en homenatge a la fascinant bellesa
que mostrava el mar cantàbric.
Tot seguit vas llençar-li una besada
i amb els ulls humits, li vas oferir les taules
UN LLOC PETIT ARRAN DEL MAR
4.8.10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)