31.12.17

LLUMINOSA

Et volia demanar de fer l’amor,
mentre tu xerraves amb els amics.
Et veia riure, no m’hi vaig atrevir.
Estaves radiant entre ells, lluïes.
Tenies una copa llarga i prima,
estilitzada de cava a les mans,
aquelles mans fines i delicades
d’ungles pintades i decorades,
i no m’hi vaig atrevir de cap manera.
No volia trencar aquell encant,
aquell moment màgic i lluminós,
em vaig quedar ben bé amb les ganes.
Després et vas alçar i vas caminar,
vas fer-ho amb tanta voluptuositat
amb tanta sensualitat, que no semblaves tu.....

30.12.17

COM EN UN MUSICAL

Seiem en el banc, i ens donàvem la ma,
simplement això, sense buscar res més,
sols aquella escalfor efímera i fràgil,
aquella manera de sentir-se acompanyat,
simplement, dolçament , suaument.
A estones rèiem, sense buscar res més,
que sentir alegre el riure de l’altre,
de palpar aquella subtil emoció
de compartir moments de plenitud.
Després ens miràvem als ulls, enamorats
com havíem vist fer a les pel·lícules,
i ens agafaven ganes de pujar al banc,
i ballar com si fos aquell musical
que va triomfar a Brodway o ves a saber on.
Seiem al banc amb la única finalitat
que aquella estona memorable i plàcida
simplement no acabés mai amb un The end...

27.12.17

EL VELER


Vull un veler
amb una vela ben blanca
per poder sortir a navegar
un dia de cada dia qualsevol,
un dimarts, un dimecres...
mentre tothom treballa.
Un dia assolellat de mar plana,
i que l’estela que deixo al meu pas
es desfaci en un plis plas, al moment,
i mirar-me al mirall de l’aigua,
mentre a la cara em bufa el vent
i els peixos alegres m’acompanyen,
fent giragonses nervioses al voltant.
Vull un veler,
per poder tornar a la tarda,
quan el sol poc a poc busca el seu llit,
i la claror es torna poc a poc ataronjada,
i les estrelles treuen el cap a despit.
I després estirar-me calmós a la platja
i fruir de la meva brillant solitud,
tot deixant que els ulls se m’humitegin,
i els palmells de les mans facin un crit,
un crit fort, valent i desacomplexat...

Llibertat, llibertat, llibertat

26.12.17

HIVERN

s’han marcit les flors
i ha tornat l’hivern abrupte
emportant-se una a una les fulles
d’aquell  test envellit pels records.
Han marxat les orenetes
i han deixat buits els nius
incrustats a la façana de la casa.
Ha tornat el fred per granular-nos la pell
i exterminar qualsevol indici de vida.
El bosc engrogueix i es descabdella
enyorant la lluminosa primavera.
El gessamí ha perdut l’olor i les flors,
la ginesta panteixa al so del vent
amb branques buides i somortes,
les roses han quedat encartonades,
i les margalides han perdut tots els pètals.
Tant sols resisteixen la ginesta i farigola,
tant sols aguanta,malauradament
tot allò que resulta  indestructible.
Se’ns han pansit els records
i han marxat cruels i enjogassats
com la sorra de la platja d’entre els dits.

23.12.17

LLETRES

Poc a poc, desitjo i espero,
aniran tornant una a una les lletres,
potser per dreceres noves o insospitades,
potser per la línia més directa entre punt i punt.
Sé que poc a poc aniran tornant,
perquè jo sense elles m’ofego, em debilito,
m’enfonso, m’entristeixo, em moro.
Poc a poc, no sé si del cantó de la nostàlgia,
del cantó de l’alegria, de l’amor, de la desesperança.
Del cantó que sigui, però sé que tornaran
alegres o combatives, plàcides o abruptes,
iròniques –tant de bo- o letàrgiques,
per tal d’apaivagar aquesta sequera cruel,
aquest desert enormement insuportable,
que fa que els dies passin orfes i desemparats,
que les tardes s’esmicolin i desapareguin
perdudes insípidament en el no res
i que els matins, encara no s’hagin tret la nit de sobre.

20.12.17

REPÚBLICA

Seia a sol i serena i tancava els ulls.
Somniava.
Imaginava el nostre mateix demà.
Somniava.
No tenia papers per poder votar,
tant sols somniava.
Ni tant sols era humana i somniava.
I en el seu somni dolçament ceràmic,
somniava repúbliques i llibertats,
traspassava barrots i exilis,
enfonsava vaixells, furgones i tancs,
i seguia somniant ferides curades,
urnes obertes, legals i  virginals,
demàs plens d’il·lusions per construir,
i somniava, i mentre somniava
un tel de somriure li il·luminava el rostre.