28.3.16

FEDERICO

Ara que les bales costen tant poc,
que la vida cada vegada val menys,
que la mort viu  amagada a les cantonades,
recordo el poeta.
Aquelles bales feixistes ,
aquelles bales covardes,
aquelles bales injustes,
aquelles bales arbitràries,
aquelles bales infames,
aquelles bales...
Les que mataren al poeta,
les que foradaren el seu  ventall,
aquell ventall ple de vida i colors.
Aquelles bales que mataren  la paraula,
aquelles bales homòfobes,
aquelles bales nacionals,
que anihilaren les rimes,
la creativitat, la llengua, la raó.
En aquesta terra nostra, vostra,
en que valen més els “cojones”
que la més gran sensibilitat.
En aquesta puta terra,
hi van enterrar el poeta afusellat.
Per això cada dia, cada estació,
broten dels camps virginals,
nous poetes, noves paraules, noves raons.


Feia tant, que volia escriure del poeta....

18.3.16

EUROPA

Segueix plovent,
i tu Europa, aquell somni,
segueixes fent indissimuladament,
com aquell qui no sent ploure.
Segueixes girant la cara a la tragèdia,
perquè per a tu, la única tragèdia
són els mercats, els valors, els índexs.
Segueix plovent,
i les banderes de la pau, del miratge,
segueixen mullant-se, com es mullen els papers,
com es mullen les lleis, i els compromisos.
La vella Europa, aquell somni,
segueix sent , la vella utopia de sempre,
l’engany, el mirall que no reflecteix res de res.
Segueix plovent,
i als camps de refugiats,que no saben on refugiar-se
 plens de nens, que en la infància escapçada
no han viscut  més que guerres,
plens de joves,sense cap futur ni esperança
plens d’avis desenganyats i ja sense ràbia,
segueixen entomant estoics
aquesta pluja daurada, en forma de pixarada
que representa, tots i cada un dels valors,
d’aquesta Europa, sense valor ni vergonya.

Tu, Europa, aquell somni...Aquell malson.

14.3.16

TRENCADÍS

I de sobte, t’arriba un ganivet
i et forada l’estomac. Foc amic.
I penses que no pot ser,
que això no et pot passar a tu,
que simplement no toca,
i veus que tot el voltant
són figures que es riuen de tu,
com en un somni pesat,
com en un malson repetitiu,
i la ferida et fa mal,
l’esvoranc supura sang i fel,
i penses que això no et passa a tu,
que simplement estàs somniant
i que de sobte et despertaràs
i somriuràs entre suor gelada,
i pensaràs que segueixes viu
en el teu mon de merda
on tot està controlat
i és plàcid i senzill.
I veuràs d’una manera segura,
que la vida se t’esmuny
pel trencadís de l’ànima.

13.3.16

CONTRADICCIONS

Tenim ideologia.
Odiem els corruptes, i els farsants,
els malversadors i els evasors fiscals.
Els que fan amb el que és públic
un us privat i delictiu.
Els que fan amb el que és privat
un us públicament delictiu.
Som d’esquerres, de centre esquerra,
ecologistes, socialistes, comunistes...”istes”.
Paguem tots els nostres impostos,
i ens revolta que d’altres no ho facin,
simplement, perquè tenim ideologia.
Volem una societat més justa,
més neta, més igualitària,
 sense tantes diferències
entre rics i pobres.
Volem una repartició dels bens
més sensata, perquè tot és de tots.
Tot
és
de
tots...
També ens repugnen les guerres
i tots aquells qui les financen.
La venda d’armes i els conflictes bèl·lics
provocats per obscurs interessos comercials,
i ens horroritzen les morts que ocasionen,
la fam, la por, els desplaçats, els refugiats...
A més, som ateus, i no creiem en Déus,
no creiem en sants ni verges,
no creiem en ídols de fang,
ni en icones sagrades....Però...
Però...en aquell moment,
en aquell instant màgic,
en aquell instant d’explosió col·lectiva,
d’èxtasi incontrolable....
Aixequem els braços amunt
fent una immensa reverència,
cagant-nos en els nostres més sagrats ideals
i ens engargallem unitàriament,
clamorosament,  tràgicament...
Cridant :
MESSI...MESSI...MESSI...

...Contradiccions...

5.3.16

LA SÍNIA

Fa temps que no sent per les venes
aquella sensació del perill del vol.
Aquell pessigolleig entusiasta
de la volta repetitiva i viral.
Temps que no sent els xiscles dels nens
els oh, d’admiració de cada volta,
l’escalfor del bes dels amants extasiats.
Fa temps que ha deixat que l’heura
envaeixi cada un dels seus músculs.
Temps que ha deixat de ser útil
per passar a ser simplement bellesa.