13.7.07

EL SAXO


Ella acosta la mà,
el va agafar delicadament,
va passar els dits per tots els seus perfils,
va acariciar-lo de dalt a baix
sense deixar cap racó.
Tocant cada punt, cada ressort
el va acariciar com mai ho havien fet...

Aleshores acostà la boca humida,
a la seva part més fàl·lica i fascinant,
la va llepar amb afició i cura....
Aquells instants van esdevenir increïbles...

De sobte, va bufar suaument
i el saxo va succionar-ho tot
convertint la petita estança
en un món ple de fantasia i colors

3.7.07

L'ARBRE



Allí just a sota on la terra l’acarona,
allí on el vent impenetrable no troba cap refugi.
Allí on la vida tant sols existeix quan algú grata
amb prou força per arribar al més profund,
allí, l’arrel desflora el terra i s’arrapa,
allí, milers de pessigolles penetren l’abisme,
allí, l’arbre es fon amb la natura més perfecta,
allí tot esdevé el més preciós dels miracles,
allí el somni es converteix com per art de màgia en desig.