23.12.13

IMPUTAT

Han imputat l'assassí.
Aquell que desnona als aturats,
el qui deixa els pobres sense res,
aquell qui extorsiona als miserables
i enganya als vells amb paradisos,
en els que ell no hi creu ni hi ha cregut.
A l’usurer de la corbata i la camisa,
aquell que vesteix pulcrament Armani.
i mira per sobre l’espatlla als dels parracs.
Al contrabandista que remena la brossa,
per prendre la moneda a la rateta presumida.
Aquell que te per lema, quant pitjor, millor!!.
A l’individuo que usa el poder en propi benefici,
i fa política de claveguera, i deixalleria.
Han imputat l’assassí de guant blanc,
aquell qui no ha matat mai a ningú
amb les seves pròpies mans i malgrat tot
ha causat tants morts, tanta misèria, tanta desesperança.


Malauradament, han imputat aquell qui te tota la impunitat.

3.12.13

SIRTAKI

Ella va seure sobre l’escala del pati,
immensament bonica, pintada de primavera,
i amb un somriure d’orella a orella li demanà:
Descalçat, treu-te la camisa de lli i si us plau, balla per mi.
Ell llençà les espardenyes al vent prop de l’hort,
la mira fixament als ulls estengué els braços
i d’una manera rítmica, enèrgica  i quasi còmica,
va encetar un Sirtaki, acompanyat de gent imaginària.
Ho feia tant sols pel plaer de veure com ella reia,
com s’aixecava les faldilles florejades i s’afegia
a la dansa alegre  d’una música que no sonava,
d’una vesprada plena d’herba, flors i abelles,
d’una primavera, que calia aprofitar abans que l’estiu
fongués una a una totes i cada una de les alegries,
tots i cada un dels instants que sabien irrepetibles.
La música inexistent però del Sirtaki queda gravada 
per a sempre a les seves memòries i les seves pells.

L'ESTAT, HO ÉS TOT.

T’estem vigilant.
No riguis, el teu riure es pot interpretar
com un fet subversiu i burlesc cap a l’Estat
i l’Estat, ho és tot.
No parpellegis, podem arribar a pensar
que el teu parpelleig esta xifrat
i estàs col·laborant amb l’enemic de l’Estat
i l’Estat, ho és tot.
No oloris, seria una mostra clara
que esperes el moment adequat
de deixar anar, ves a saber quin gas
que pugui malmetre la capacitat d’olorar de l’Estat,
i l’Estat, ja saps, ho ha d’olorar tot.
No parlis, a no ser que sigui per lloar l’Estat,
ja que qualsevol altre paraula està prohibida
o en tot cas pot ser inútil o supèrflua,
i si has de demanar aigua, fes-ho en la llengua de l’Estat,
ja que l’Estat, ho és tot.
No facis l’amor, l’Estat necessita de tota la teva energia
i no la pots malbaratar amb tendreses inútils
amb petons i manyagues que afebleixen l’esperit
l’esperit d’un estat que ho és tot.
Et seguim vigilant.
sabem amb qui parles, de que parles, quan parles.
Sabem quan et despulles, i quan et vesteixes,
que menges, com ho menges, l’Estat de la teva salut.
Els diners que tens i quant vals, si, quant vals
perquè encara que et creguis lliure, tens un preu,
i el preu, el posa l’Estat amics meu.
Sabem quant guanyes, com et gastes el que guanyes,
sabem el color dels teus excrements,
el resultat de les teves analítiques, els gustos musicals,
el que mires a la televisió i de l’equip que ets.
Si ets alt i ros, si tens cabell, i portes ulleres.
Ho sabem tot, tot.
No tinguis por però, l’Estat, vetlla per tu.

Sigues bo, col·labora.