Es contornegen les figures espectrals
sobre la pols màgica dels carrers de l’eterna Bagdad,
sense llànties d’Aladí, ni músiques berberesques.
Es contrauen i s’expandeixen amb cada explosió furtiva.
Surten com galàxies del conte de les mil i una nits
sense haver pogut dormir un sol instant,
avesats a un malson constant, repetitiu i bàrbar.
I sherezade plora en veure les runes
del seu poble bell, antic i pròsper
arrasat per les bombes alienes i pròpies.
No li queden ganes de més contes d’amor.
Ploren les figures espectrals de Bagdad,
ploren d’angúnia, de recel i sobretot d’enveja.
Els vius, ja fan més por que ells mateixos.
sobre la pols màgica dels carrers de l’eterna Bagdad,
sense llànties d’Aladí, ni músiques berberesques.
Es contrauen i s’expandeixen amb cada explosió furtiva.
Surten com galàxies del conte de les mil i una nits
sense haver pogut dormir un sol instant,
avesats a un malson constant, repetitiu i bàrbar.
I sherezade plora en veure les runes
del seu poble bell, antic i pròsper
arrasat per les bombes alienes i pròpies.
No li queden ganes de més contes d’amor.
Ploren les figures espectrals de Bagdad,
ploren d’angúnia, de recel i sobretot d’enveja.
Els vius, ja fan més por que ells mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada