TITELLA

 

Com l’economia

com la pandèmia,

com el país,

com el futur,

com la democràcia

com totes i cada una de les maneres

de fer i de ser, dels homes i les dones,

com tot això, penjo d’un fil, de dos o tres.

Algú, més espavilat que jo em controla

en tots els actes. Ballo sense música,

canto sense veu, em fa moure la mandíbula,

em fa moure la mà per demanar o declamar,

i si m’ho mana per alçar-la de manera marcial.

Depenc d’ell, sóc ell.

Igual que ens fan els bancs,

igual que ens fan els polítics,

igual que ens fan els tecnòcrates,

els jutges, els prevaricadors,

els maltractadors masclistes,

els homòfobs, els racistes,

els desnonadors de vides i riures...

Penjo d’un fil, de dos o de tres,

viuen en mi, viuen per mi, juguen amb mi,

fan de mi un ser patèticament depenent,

aixeco la cama, moc el braç, a vegades tanco els ulls...

Penjo d’un fil i faig gràcia als que em miren

sóc ben igual, que tots vosaltres.

TITELLA 2

Els ulls de l’infant no veuen els fils

em miren als ulls, sorpresos.

He entrat en la seva infantesa

he profanat la seva imaginació,

ballo per a ell, em moc pel seu somriure,

floto sobre l’escenari com una bombolla

i després reposo dins una capsa de cartró.

Vaig sortir del no-res, com tots vosaltres,

d’unes mans amigues que em modelaren.

No vaig sortir de cap costella d’Adam,

no vaig visitar mai cap paradís

ni vaig menjar cap poma per a ser expulsat.

Conec el meu creador. Us porto avantatge