13.1.12

NEULA

Hem cobert amb un llençol de gebre
la teva pell, el teu cos, que ja no ho era
a prop de l’hort on fins fa poc corries.
Hem donat repòs a la teva exultant alegria,
entre els vells cirerers i la morera.
Els teus lladrucs seguiran sonant a prop de casa,
i seguiràs corrent al nostre costat, com solies
en les passejades de les tardes i migdies.
Mai no mor, allò que s’estima, mai.