PER...AQUELL...

Sonen els primers acords
i la ma s'allarga, fins l'inimaginable,
per notar el contacte calent,
per sentir el pas del temps,
per allunyar els mals pensaments,
per esgarrapar cada glopada de vida,
per acostar-se a tu com més millor,
per, per, per......
I el pensament retorna valent als teus braços,
i la saliva llisca arriscada pel teu cos
omplint cada porus de l'elixir més valuós,
aquell que increpa al conformisme,
aquell que juga amb cada defalliment,
aquell que viola cada frustració,
aquell que es riu de tot, i de tothom,
aquell que enjogassat et retorna a la infantesa
aquell, aquell, aquell...

Sonen amb passió els primers acords,
i la melodia es converteix en plaer,
en l’instant que els teus llavis fins
s’ajunten el suficient per fer lliscar entre les dents
dolçament un: “et desitjo”.

Aleshores la musica es converteix en nèctar,
la vida esdevé sentiment,
i aquell instant es banya en or.