Finalment,
quan el nostre temps s'engrogueixi de rovell
seurem calmosament al banc del portal,
i veurem passar el món a tota pressa davant nostre.
Aleshores, enyorarem, potser, aquest temps d'ara
i maleirem les corre-cuita i els neguits
que ens han arrabassat moments plaents.
Repassarem, segur, les bones estones, les rialles,
i plorarem per tot allò que ens hem negat.
El balanç serà com passar comptes
d'uns cales que no et pertanyen.
Després, el temps implacable jutge,
ens mesurarà amb autoritat, sense clemència,
mentre seiem cansats al vell portal,
esperant porucs i sols la cruel sentencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada