6.3.07

TARDOR


El bosc era rovellat
i ens queien al cap a plom
les petites fulles de faig.
El sol lluitava com un guerrer,
obrint-se pas i acolorint el terra,
que era un matalàs humit
de fulles grogues i vermelles.

Els teus ulls com sempre tan brillants
m’acaronaven el rostre amb dolçor
i jo em gronxava com drogat
entre els deus sublims de la tardor.