Matí de dissabte,
A les orelles, la dolça veu
de la cantant americana
de la meva infantesa….
La casa del sol naixent…..
All my triells….
Em sento sol i poruc
com el seu presoner nº 9.
Aquella dolça veu em recorda
les esperances i il·lusions malbaratades,
aquella sensació de revolta contra tot,
aquella seguretat quasi malaltissa,
que tot seria diferent, i que el món era NOSTRE.
Davant meu l'ordinador, darrera les persianes,
que em separen abruptes més del que em penso,
del món. Del món real.
Algú, sobtadament para la música i posa la televisió.
és l'hora del Shin Shan.
TOT ESTÀ PERDUT. (?)
A les orelles, la dolça veu
de la cantant americana
de la meva infantesa….
La casa del sol naixent…..
All my triells….
Em sento sol i poruc
com el seu presoner nº 9.
Aquella dolça veu em recorda
les esperances i il·lusions malbaratades,
aquella sensació de revolta contra tot,
aquella seguretat quasi malaltissa,
que tot seria diferent, i que el món era NOSTRE.
Davant meu l'ordinador, darrera les persianes,
que em separen abruptes més del que em penso,
del món. Del món real.
Algú, sobtadament para la música i posa la televisió.
és l'hora del Shin Shan.
TOT ESTÀ PERDUT. (?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada