El vell rellotge de paret sona fluix, cada cop més,
i les busques ja triguen més de dos segons en avançar.
Tot s'acaba, amic, i sols queden les petjades, els records,
com tràgics i meravellosos fets del teu camí, i la filla, els nets….
El temps del vell rellotge es consumeix davant la parca inexorable,
i sols un falç somriure teu pot endolcir la tristesa que sentim.
un somriure d'aquell qui ha complert, i no deixa un enemic.
I ens quedarem sols, sabent-te pols, com tu volies, ni cel ni infern,
pols, que tu ja ho deies i sempre volies tenir raó.
L'infern per nosaltres que et perdem, i el cel també d'haver-te conegut.
i les busques ja triguen més de dos segons en avançar.
Tot s'acaba, amic, i sols queden les petjades, els records,
com tràgics i meravellosos fets del teu camí, i la filla, els nets….
El temps del vell rellotge es consumeix davant la parca inexorable,
i sols un falç somriure teu pot endolcir la tristesa que sentim.
un somriure d'aquell qui ha complert, i no deixa un enemic.
I ens quedarem sols, sabent-te pols, com tu volies, ni cel ni infern,
pols, que tu ja ho deies i sempre volies tenir raó.
L'infern per nosaltres que et perdem, i el cel també d'haver-te conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada