6.3.07

JUGÀVEM A SER GRANS


Desfilàvem lentament dolços somnis d’infantesa
bescanviant-nos les noies, els amors.
Jugàvem a ser grans sense saber-ne
a un joc ple de petons robats a contracor.
No en sabíem de plaers ni de nostàlgies,
tan sols endevinàvem gelosies, sensacions.
Jugàvem tan sols a enamorar-nos,
la joventut feia en nosaltres un desfici
que esdevenia presó.