Les branques del desmai dansen harmonioses
quasi sense fulles, nues sota el cel vermell grisós,
mentre l'estiu es descabdella sense pressa.
Tot esdevé llavors ocre, vora els camps adobats
entre soroll de serres que tallem socs, trets de caçadors,
i flaires d'humitat, de molsa i rovellons.
Tot es torna ocre vora els tolls i romegueres
i sembla que el bosc mort tranquil, esperant el fred,
i en el fons tot recomença vital i esperançat.
L'ocre esquitxa vida.
quasi sense fulles, nues sota el cel vermell grisós,
mentre l'estiu es descabdella sense pressa.
Tot esdevé llavors ocre, vora els camps adobats
entre soroll de serres que tallem socs, trets de caçadors,
i flaires d'humitat, de molsa i rovellons.
Tot es torna ocre vora els tolls i romegueres
i sembla que el bosc mort tranquil, esperant el fred,
i en el fons tot recomença vital i esperançat.
L'ocre esquitxa vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada