Amb el vent tallant-nos la cara i esquena contra esquena
porugues travessàvem la plaça escrutant la foscor.
N’havíem sentit masses històries de bandits
per no creure-les, per fer-ne gaires bromes.
Ens protegíem del no res, per que tot ens espantava,
i en la nostra ignorància d'infants, ens pressentíem heroïnes
en el trajecte entre penombres de la fosca nit.
Mai però vàrem reconèixer la por que ens envaïa.
Hem crescut i hem perdut la por i la noció de l'aventura,
tot ens sembla que ho sabem i els contes ens fan riure.
Encara que malgrat tot, quan travesso aquella plaça
trobo a faltar el formigueig d'aquells instants
i l'escalfor de l'esquena que em protegia la rera guarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada