DUBTES

No se si el camí que em porta fins la casa
em durà enlloc, però seguint-lo, m’és plaent,
i en arribar-hi, els teus ulls em recompensen.
La teva aura m’envolta i em transporta,
en un viatge sense fi, ni aturades, ni maletes.
No se ben bé, si és el correcte o m’equivoco
però quan aconsegueixo fer-te riure sóc feliç,
i quan el teu rostre rialler se t’il·lumina,
em dono per pagat, i no imagino més matins
ni llunes plenes sense tenir-te a tu al costat.
Amb els teus ulls verds en tinc de sobres,
verds com el mar, com l’esperança.