13.3.07

A PROPÒSIT D'UN MIRALL


Darrera el mirall, un retrat corcat pel temps,
burla groguenca del destí, rialla suau d'adolescents
de mirada perduda en un capvespre.
- tant sols una ombra del cos que vàrem ser….-
disfressa de llunyana joventut, record borrós d'enyorada infantesa.

Davant el mirall, realitat d'arrugues massa pronunciades,
dels anys que no perdonen i s'esmunyen molt de pressa.
I un somriure se t'escapa d'entre els llavis,
en sentir la musiqueta de gramola,
la rància cançó tants cops sentida
parlant-te d’antics amors, de temps llunyans,
de temps groguencs, de temps corcats.