Sembla com si el temps s’hagués aturat.
TONC……TOLONC…..
I em mires, et miro i els ulls enrogeixen de tristor,
i potser d’enyorança prematura.
TONC…….TOLONC….
Silenci, cares que esguarden les pedres, l'infinit,
res a dir-nos, sols el so cadenciós.
TONC………TOLONC….
Un plor, estripa per fi l’espera aclaparadora
pell de gallina, campanes a morts.
TONC……….TOLONC….
Res més tens, més trist, més torbador…..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada