LA VIDA

T'he conegut
encara que vesteixis Adolfo Domínguez,
i et perfumis amb Chanel, se qui ets.
Ets tu, la vida, cruel i puta qui et malvens
per quatre paraules correctes o ben dites.
T'he conegut,
com sempre tan falsa, pintada de llavis
i amb coloret, grotescament maquillada
per ves a saber qui, i per ves a saber que.
Ets tu qui sota l'aparença sana i neta
amagues tanta mentida, tanta merda….
Tu qui prostitueix allò que toca, i compres
tard o d'hora tothom qui se't rebel·la,
sense pressa i sense pausa ho fas teu.
T'he conegut,
en les mitges de seda que t'amaguen les varius
i la salut de pot que dissimula les arrugues.
Et conec, camella venedora de droga adulterada,
que liquides a preu d'or, el vi rebaixat amb aigua.
T'he conegut,
en els ulls defraudats de cada indigent
en la mirada espantada de cada immigrant
que trepitja mig mon buscant engrunes,
en cada pastera i els foscos calabossos.
En les bosses de pobresa de les ciutats
preocupades per la imatge i el disseny.
En el cinisme de més d'un solidari,
de més d'un Papa, de més de dos polítics….

De tant en tant, convé vomitar merda

per fruir de plaers com la teva companyia.