DEMANO DISCULPES...

S’ha acabat el temps de les mitges tintes

i cal dir bona gent, a la bona gent

i assenyalar i dir fill de puta, als fills de puta.

Se que queda malament en una poesia

les paraules grolleres, els insults fàcils

pitjor és encara que se’ns podreixi la boca

per no escopir fets reals, noms provats.

Cal dir fill de puta, al fill de puta, cal.

Cal assenyalar amb el dit al qui desnona

i no sols habitatges, també vides. Vides.

Cal assenyalar amb el dit al miserable

que escampa caritat enmig de la misèria,

i convoca als seus a l’aplaudiment gratuït.

Cal cagar-se en el que aprofitant la tragèdia,

especula amb diners, especula amb il·lusions,

i treu la puta creu, instrument de tortura i dolor

a passejar per ciutats asfixiades de patir.

Cal dir fill de puta, al fill de puta, és necessari.

Cal assenyalar al polític que aprofita l’horror

per comptar vots i adhesions indestructibles,

pel qui treu rèdit de qualsevol bossa de brossa,

i calcula tots i cada un dels seus actes i no actes

a base de rendibilitat política. Fill de puta.

Ha acabat l’hora de mitges tintes i cal, cal

d’una vegada per totes que tot caigui

per refer una cosa millor, o almenys que ho sembli.

Deixem la correcció i el respecte per a temps millors.

Demano disculpes...