En aquestes hores
de recolliment i solitud,
estic aprenent a resar,
per a dir-li a Déu que no existeix.
Per a dir-li que el seu regne
no és ni d’aquest ni de cap altre mon,
per a dir-li que la seva omnipresència
no es veu, ni s’intueix per enlloc
per retreure-li que allò que va crear
va ser un rotund i immens fracàs,
un món on els febles són molt febles
i els poderosos tenen carta blanca
i Visa or, per a poder fer el que els roti.
Si realment existís, no sabria ben bé
si és un fracassat i ara es dedica tant sols
a passar-se les penes amb drogues i gintonics
o realment és un psicòpata, que frueix del mal.
En aquestes hores de recolliment i solitud,
estic aprenent a resar, per demanar a Déu
tant sols una cosa, que no existeixi,
i si existeix, que ens deixi en pau.
i si existeix, que ens deixi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada