Avui al barri tant sols sonava el so del meu saxo,
amb notes tristes, amb corxeres i fuses equivocades.
Sovint, el lladruc dels gossos em demanaven manyagues,
i la Sue Ellen, maldava, astuta per reposar a les meves
cames.
No he trobat cap sèrie avui que em fes el pes per distreure’m
i he retornat al saxo, i sense voler, de manera aleatòria i
màgica
m’han sortit les notes del “Always look on the bright side
of life”
i he de reconèixer, que tots els músculs de la cara s’han
relaxat
i han esclatat en una muda, per no destorbar el silenci del
barri, rialla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada