Fa dies que viu tranquil,
ningú molesta els seus passeigs,
quan plou, va tranquil de fulla en fulla,
ningú el cull d’una esperpèntica revolada,
ningú l’engarjola en presons de filferro,
ningú mercadeja amb les seves baves,
ningú l’ofega en cap olla d’aigua bullent,
ningú li arrenca el cul abans de cruspir-se'l...
A més, pot anar arreu sense trencar cap norma.
Ell porta la casa sempre
a sobre,
ningú el pot acusar mai de res.
Viu, confinat eternament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada