Tinc molts amics, que ja no hi són,
però amb els qui de tant en tant
i sense que serveixi de precedent
em trobo a conveniència meva.
Quan tinc ganes d’emocionar-me
quedo una estona amb l’Ovidi
i riem i recitem i rondinem plegats.
Quan només tinc ganes de riure
parlo una estona amb en Rubianes
i en un plis plas, em canvia l’humor,
o si està ocupat amb alguna cubana,
aleshores tiro ma sense dubte d’en Gila,
i ens posem la camisa vermella i riem.
Si penso que he fet una bona poesia,
busco l’Estellés, i m’arronso i escolto,
tant sols escolto i em nodreixo d’ell.
Si prefereixo el futbol, parlo amb en Jep,
que també em comenta coses de l’Ovidi,
i repassem aquest desastre de l’Unió.
Això si, si tant sols desitjo passejar,
camino tranquil pel bosc amb l’Akela,
jugo amb ella, l’abraço, la petonejo...
No sabeu com encara trobo a faltar la gossa...
I si algun dia necessito un bon consell,
digueu-me pesat, però tiro ma de l’avi.
Tinc molts amics voltant sobre el meu cap
com àngels vigies, com estels brillants....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada