944

He fet recompte de les meves poesies

en tinc 944 i m’adono que no he dit res.

Tant sols he usat paraules suades que suren,

paraules estèrils que serveixen de poc,

paraules prostituïdes que amaguen angoixes,

paraules profundes que amaguen mancances,

paraules de merda que no duen enlloc.

Paraules  en definitiva que usa tothom.

Els poetes no inventen res, tant sols repeteixen.

I ara a pensar la 945, per a seguir l’estultícia...