22.3.20

ABANS


Abans, quan tot era llum
quan tot eren rialles còmplices,
besos compartits i abraçades tòrrides
no hi donàvem cap mena d’importància.
I quedàvem per cantar i explicar acudits,
i menjàvem coca de Sant Joan  amb cava,
i cremàvem mobles vells i foscs auguris,
i farcíem galets i tallàvem torrons d’ametlla,
i collíem les nous per fer la ratafia
i enterràvem la sardina menjant la truita,
els llardons i les grogues botifarres d’ou.
I ens disfressàvem –els més atrevits- per carnaval,
i menjàvem aquelles síndries enormes,
i vèiem aparèixer la claror després dels dotze raïms,
i ens ajuntàvem per cantar i llegir poesies,
i ens arrauliem prop de les fogueres...
Abans, quan tot era llum,
abans que els mesquins
ens robessin l’alegria...