ABANS

Abans, quan tot era llum

quan tot eren rialles còmplices,

besos compartits i abraçades tòrrides

no hi donàvem cap mena d’importància.

I quedàvem per cantar i explicar acudits,

i menjàvem coca de Sant Joan  amb cava,

i cremàvem mobles vells i foscs auguris,

i farcíem galets i tallàvem torrons d’ametlla,

i collíem les nous per fer la ratafia

i enterràvem la sardina menjant la truita,

els llardons i les grogues botifarres d’ou.

I ens disfressàvem –els més atrevits- per carnaval,

i menjàvem aquelles síndries enormes,

i vèiem aparèixer la claror després dels dotze raïms,

i ens ajuntàvem per cantar i llegir poesies,

i ens arrauliem prop de les fogueres...

Abans, quan tot era llum,

abans que els mesquins

ens robessin l’alegria...