SI HI HA SORT...

Avui plou sobre els cossos esgotats,

esgotats de no fer res, de mirar-se

i tant sols deixar-se anar un somriure,

o un esquinç dialèctic injust i trist.

Avui el confinament serà total i gris,

i seguirem llegint el nostre llibre

i haurem de repetir diverses vegades

el mateix passatge, per manca d’atenció,

perquè el cap viatjarà tossut als àmbits

on fa dos dies Érem feliços i no valoràvem.

I cuinarem, aquelles receptes que mai fem

perquè el temps miserable, ens ho mutila  tot,

i netejarem aquells racons que no sabíem

ni tant sols que existien i estan coberts

de merda d’anys, que ja convivia amb nosaltres

que ja era part indissoluble de la família,

a la que només calia posar-li nom i cognom.

I si s’escau, si ve de gust farem l’amor,

i el farem sense cap mena de pressa,

potser mecànicament, potser amb passió,

i serà un fer l’amor empresonat i difícil.

I sortirem a passejar el gos com cada dia,

amb l’impermeable que no impermeabilitza,

pels camins avui enfangats d’un fang

que s’arrapa a les botes, que embruta pantalons,

que se'ns aferra a un ànima, ja enfangada .

I a la nit jaurem al llit, cansats de no fer res,

de mirar-nos, d’esquinçar-nos, de llegir-nos,

de passejar-nos, de cuinar-nos, d’enyorar-nos

tenint-nos ara tant aprop, colze amb colze,

i si hi ha hagut sort, d’haver-nos fet l’amor,

mecànicament, absents, impermeables, enfangats,

o potser amb una passió desconeguda... Si hi ha sort...